Centre d’Interpretació de la Pedra Seca

El Centre d’Interpretació de la Pedra Seca és el punt de sortida de les nostres rutes, el lloc de reunió per parlar d’arquitectura popular.

Organitzem diverses exposicions i sortides de senderisme per veure les construccions de pedra seca i el patrimoni del nostre terme.

La pedra seca forma part del paisatge i de l’arquitectura popular catalana i mediterrània, trobant-se estretament lligades al món agrícola i en concret a les zones més àrides.

Al centre hi trobaràs una especial sensibilitat per la cultura, sobretot en els temes relacionats amb la conservació del patrimoni, la història, les tradicions, l’art, la literatura especialitzada, etc.

Podràs obtenir coneixements del patrimoni natural i cultural de les nostres terres i interessar-te per les construccions de pedra seca i l’arquitectura popular.

Fortalesa Ibèrica Els Vilars d’Arbeca

La fortalesa dels Vilars fou habitada ininterrompudament durant 400 anys. Els seus constructors eren gent que pertanyia al grup cultural dels camps d’urnes, anomenat així pel costum d’incinerar i enterrar en vasos ceràmics les cendres dels seus morts. Dos-cents anys després, en contacte amb altres cultures mediterrànies, els habitants de la fortalesa els Vilars van viure el procés d’iberització, esdevenint el poble anomenat pels escriptors antics com els ilergetes.

L’urbanisme interior s’organitzava radialment al voltant d’una plaça presidida per una gran cisterna. Les cases es recolzaven a la muralla i obrien les seves portes a un carrer empedrat paral·lel a aquesta del qual surten vies radials vers la plaça i les portes d’accés al recinte. Durant els segles següents es va anul·lar la poterna de l’oest, s’obrí una porta protegida per torres al nord i s’implantà una nova xarxa viària. Les cases eren cada cop més complexes i espaioses.

El Cogul – Conjunt rupestre de la Roca dels Moros

La Roca dels Moros, consta el seu ús com a santuari o lloc màgic pels ibers i romans. Les coves del Cogul són un dels jaciments de pintures rupestres més destacats d’art rupestre llevantí, que s’estenia durant l’epipaleolític per tot el llevant de la península Ibèrica.

Les 48 figures de la Roca dels Moros configuren un mínim de vuit composicions que representen bàsicament fauna salvatge i escenes de cacera. La més coneguda, però, no té res a veure amb animals salvatges: mostra un grup de dones dansant un ritu de fecunditat. Al costat d’aquestes pintures rupestres hi ha 250 signes gravats d’època ibèrica i romana.

Juntament amb les figures humanes i de diversos animals, hi ha una inscripció en escriptura ibèrica nord-oriental i alfabet llatí, una de les quals és un exvot, cosa que indicaria que l’indret fou un santuari que es perllongà fins a l’època ibèrica i romana.

Les pintures de la Roca dels Moros, com tot l’art rupestre llevantí, foren declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat (1998).

Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya

La Granadella, situat a Les Garrigues Altes, és un municipi de gran tradició oleícola. Aquí hem invertit esforç i energies per crear i donar vida al Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya, CCOC.

El CCOC agrupa, ordena i ofereix una sèrie d’accions, adreçades a diferents públics, totes elles tenen l’oli d’oliva com a punt de connexió. El CCOC és:

• El centre de difusió de la cultura de l’oli entre la ciutadania.
• Un aglutinador de talent creatiu, recerca i innovació per al consum de l’oli.
• Un espai per treballar, construir, compartir i desenvolupar activtats de caràcter lúdic, cultural i turístic.
• El nexe d’unió entre entitats, associacions i col·lectius vinculats a la producció de l’oli al seu consum i a la gestió dels territoris on se’n produeix.
• Un centre de recollida bibliogràfica i de publicacions vinculades a l’oli
• Un aparador i punt de venda de productes gastronòmics d’alta qualitat, elaborats amb oli d’oliva verge extra.

El CCOC és la conseqüència dels nostres orígens agrícoles i la materialització d’un desig per dotar de valor, de sentit i de força un ric fons cultural, divers, dispers, ampli.