T'agradaria visitar-la?
fes la visita autoguiada amb un loctor de codis QR
La Vilaclosa de Maials és un conjunt urbà que, malgrat l'abandonament dels darrers anys, conserva un notable i evocador caràcter medieval: vells portals, carrers antics amb portals d'estil gòtic tardà i renaixentista, arcs ogivals, portes adovellades amb bordons de fina composició, balconades, nínxols que contingueren imatges devotes, escuts nobiliaris i ensenyes de la menestralia d'antany, entre d'altres.
l'origen de la vila
La primitiva Vilaclosa era tancada per una muralla de la qual encara hi ha restes, si bé en gran part corresponen a la reforma que es féu del recinte antic en el moment de bastir la nova muralla que protegí el barri nascut a partir del segle XV. S'accedia al nucli original per dues portes. Pel sector nord, pel portal de la Costa que va ser refet al final de l'edat mitjana i encara se'n conserva el costat esquerre, amb l'arrencada d'un arc adovellat de mig punt. Al costat meridional hi devia haver una altra portal, segurament el principal, ja que era la part més accessible. Aquesta porta s'anomenà Porta Vella en bastir-se'n un altre 100 més a l'est, el Portal Nou que esdevindria l'accés principal a partir del segle XIV. El Portal Nou era flanquejat per dues torres de les quals hi ha restes en mig de les cases. A l'oest de la Porta Vella es conserva un tram de la muralla primitiva, modificat al llarg del temps, el qual és un dels testimonis millor conservats de la vella fortificació. S'hi veuen algunes filades de carreus posats al llarg, de mida més gran que els de la muralla baix-medieval. Al nord-oest d'aquesta muralla hi ha una torre construïda amb carreus encoixinats a les cantonades, cosa que ajuda a datar l'obra al segle XIV. Maials s'ajusta al model d'assentament medieval. Castell a la part alta, església a un nivell inferior, cases per la solana i muralla de tancament de tot el nucli.
L'antiga església romànica
Construcció de principis del Segle XIII. El conjunt de la fortificació incloïa una església que cobria les necessitats religioses dels seus habitants, fou el primer temple cristià de Maials. Pel seu emplaçament es dedueix que era l’església del castell. Al costat d’aquesta església, hi hagué el primer cementiri del poble.
Les restes
De l’edifici però, només en resta una façana interior i una capella lateral No és accessible lliurament. De totes maneres les quatre pedres supervivents es troben situades, i són visibles, dins d’una espècie de petit pati amb vistes al carrer, del quan estan separades per una reixa tancada.
Es tracta d’una església romànica de planta rectangular amb una sola nau i absis semicircular orientat a llevant decorat amb una cornisa motllurada sostinguda per mènsules. La coberta era formada per una volta de maó arrebossat apuntada sostinguda per arcs torals. Els murs laterals eren resseguits per una cornisa, punt d’unió entre la nau i els arcs torals. L’aparell és de carreus de pedra sorrenca, en alguns s’hi pot veure la marca del picapedrer. Es conserva una de les capelles laterals, la segona del costat nord, amb coberta d’arc apuntat. La capella més propera a l’altar fou modificada i ampliada durant el segle XVI. La porta d’accés és d’arc de mig punt emmarcat per una cornisa motllurada de gust classicista i dues pilastres, a la base de les quals hi ha un escut amb un àliga.
Cellers i restes d'un mur del Castell
Per les restes que queden es creu que antigament a Maials hi devia haver un castell. El castell, element principal del recinte fortificat, es trobava situat a la part nord-occidental d'aquest, amb la façana anterior arcada al pati i la posterior al mur de la costa.
Aquests cellers construïts amb volta de pedra i en part excavats a la roca, era el lloc on es guardava el vi, el gra i altres aliments, a més de sevir de magatzem del castell de Maials.
Aquests indrets, en temps de guerra, servien de refugi per a la gent gran, dones i nens.
Es creu que hi havia passadissos que permetien fugir de la vila, en cas de perill.
