La Vall dels Horts

Descobreix el paisatge de seca recorrent la Vall dels Horts

vall dels hortsLa Vall dels Horts és un espai entre els pobles de Llardecans i Maials, en el qual trobareu una notable mostra del paisatge de secà del Segrià, a més a més d’un bon nombre de construccions tradicionals de pedra seca.

El recorregut és composat de dos itineraris, un a Maials i l’altre a Llardecans. L’eix conductor dels dos recorreguts és la Riera de la Vall dels Horts, un curs hídric que circula en paral·lel a la C-12.

Empreu el ratolí per desplaçar-vos pel mapa, fent clic a qualsevoll lloc i movent el cursor. Girant la roda podeu reduir i ampliar la vista; i també podeu fer clic a diferents llocs per obtenir informació sobre rutes i punts d’interès. 

Itinerari de Maials

L’itinerari de Maials és una ruta circular d’uns quatre quilòmetres. S’inicia a la zona de benvinguda i avança en direcció sud. Els punts de més interès són:

  • El mirador de les oliveres: amb una vista de tota la plana i els camps de cultiu tradicionals del poble.
  • La bassa de pedra: bassa circular amb una escalinata de cargol que s’emprava per poder baixar al nivell de l’aigua i recollir-la. Està envoltada d’un perímetre de seguretat per evitar accidents.
  • Mas de pedra seca: antiga construcció de pedra seca que dóna pas a la zona més notable de la visita, annex a una zona de pícnic amb taules i bancs. Al voltant de la zona trobareu un gran mur de pedra seca especialment ben conservat.
  • Rentador (safareig): aquesta construcció s’emprava com rentador públic del poblat. Encara s’hi poden apreciar les diferents seccions. A pocs metres hi trobareu un pou de pedra.
  • Museu a l’aire lliure: espai delimitat i amb senyalització explicativa, el qual es composa d’un seguit de tancats, masies i antics horts.
  • Pou amb molí: cap al final del recorregut, apareix un grup de masies antigues, entre les quals hi podeu trobar un pou amb una sínia.

No et perdis! Aquí pots descarregar el track:

Descarregar

Itinerari de Llardecans

L’itinerari de Llardecans és una ruta circular d’uns tres quilòmetres. S’hi arriba creuant la C12 per la rotonda del Carrer Flix i cal girar a ma esquerra a un centenar de metres des de la carretera. Durant el recorregut trobareu:

  • Pou de pedra: Antic pou situat sobre la riera de la Vall dels Horts, construït en pedra seca i en el qual s’hi poden apreciar els detalls i les diferents parts del funcionament.
  • Mas de volta: construcció de pedra seca i de grans dimensions incrustada al tossal. S’hi aprecien amb bon detall la volta, la qual era l’antiga porta, i les successives ampliacions en pedra seca.
  • Pou amb molí: Aquesta construcció es va situar sobre una altra més antiga, la qual es va modernitzar amb un seguit d’equipaments metàl·lics i engranatges.

No et perdis! Descarrega’t el track

Descarregar

Descarregar el fulletó.

 

L’antiga Farmàcia de Cal Tomàs del Potecari

La farmàcia més antiga de Catalunya

entrada-farmaciaFou a partir de la dècada de 1980 que la farmàcia va començar a despertar l’interès més enllà del seu ús científic i comercial. El fet que es mantingués igual que com va ser dissenyada i fundada a mitjan segle XIX li atorgava un valor afegit. Això s’expressa, per exemple, en l’aparició de la farmàcia a diverses guies turístiques comarcals, a diverses publicacions especialitzades en el sector farmacèutic i en el gran nombre de visitants que s’apropaven a veure-la i a escoltar les explicacions del seu darrer farmacèutic:Tomàs Piñol Visa.

A diferència d’altres farmàcies històriques que han mantingut algun element aïllat (taulells i mobiliari) o bé algunes col·leccions destacables (de pots i elements de ceràmica, de vidre, etc.), a la farmàcia Piñol es conserva un conjunt extraordinàriament complet i homogeni, per la qual cosa podem parlar de la farmàcia més antiga de Catalunya conservada i in situ.

Des de la distribució i la tipologia del mobiliari, passant per les pintures murals que la decoren, els conjunts de Farmacia1ceràmica i vidre que s’hi conserven i els objectes farmacèutics, fins a la magnífica biblioteca farmacològica que es troba in situ, tot està perfectament interrelacionat i contextualitzat, ja que forma part d’un conjunt d’elements que s’han anat configurant de generació en generació i no com a resultat d’un afany col·leccionista dispers.

Probablement el valor patrimonial més important d’aquest conjunt és que es pot contextualitzar i documentar perfectament cadascun dels elements que el formen a partir de la mateixa farmàcia i del seu ús des del segle XIX fins ara. Sens dubte, constitueix una col·lecció de referència que a més es troba al seu lloc original, la qual cosa li dóna encara més importància.

En aquest sentit, podem destacar els elements següents:

  1. Hi trobem la convivència de diverses èpoques i estils diferents de mobiliari que enriqueixen encara més el conjunt. Aquest mobiliari, entès d’una manera aïllada i sense el seu context original, perdria la major part del seu valor patrimonial.
  2. La ceràmica i els pots de farmàcia: pots de la primera meitat del s. XIX, on es pot llegir en llatí la inscripció que dóna referència del nom del producte que s’hi guardava i que la majoria dels pots conserven encara al seu interior.
  3. Cal destacar també la col·lecció d’ampolles, pots i instrumental de vidre etiquetats amb el nom del producte que contenen: tintures, extractes tous i altres substàncies diverses. També podem veure algunes peces aïllades (embuts, matrassos, alguna ampolla, etc.) que semblen datar dels segles XVIII-XIX.
  4. Altres objectes d’ús farmacèutic: el gran morter metàl·lic i un altre de pedra de grans dimensions, jocs de balances d’èpoques diferents, sedassos, caixes, estris de precisió, etc. Aquest seguit de material és una bona referència per entendre l’ofici farmacèutic i, sobretot, la seva evolució des del segle XIX fins a l’actualitat.
  5. Les pintures murals fetes a l’aigua que acompanyen tot el sostre, la porta i les parets de la farmàcia.
  6. La biblioteca que es troba dins la mateixa farmàcia, amb una gran varietat de volums representatius de la bibliografia científica, farmacològica i cultural de les diferents etapes històriques per les quals ha passat l’establiment. A més dels llibres, hi ha una gran quantitat de documentació familiar que fa referència a la farmàcia i a la història de la família.

A més a més, des del febrer del 2007 el conjunt ha estat declarat Bé Cultural d’Interès local.

flascons-aprop

Informació facilitada per:

L’antiga farmàcia Piñol
Carrer Vall, 12
Telèfon: 973 13 02 29

Cal Xolva

Cal xolva

Totalment reformada, amb estil rústic, Cal Xolva, amb 10 places, us ofereix un espai ampli i còmode, especialment preparat per al gaudiment de famílies amb infants, amb un equipament complert,

Pàgina web: http://www.xolva.cat/

Contacte: 

  • e-mail: xolva@xolva.cat
  • Telèfon: 600 235 894

 

 

Cooperativa Verge de Loreto

La Cooperativa Verge de Loreto, productora de l’oli Rajolí d’Or, basa la seva producció en el seguiment d’uns principis de Respecte, dedicació i selecció, orientats a aconseguir el millor oli:

Respecte: Gelades, humitat i boira ens donen la benvinguda de matinada. La terra es desperta amb tota la seva duresa per donar-nos el seu millor fruit: l’oliva arbequina del nostre poble.

La natura mana. Ho sabem bé perquè som de pagès. El nostre és un esforç del dia a dia, amb el respecte absolut pel paisatge que ens envolta, pel pas del temps, sense presses. Respecte per un fruit; l’arbequina, un arbre, l’olivera i un entorn privilegiat.

Dedicació: Ens agrada el que fem i sobre tot, ens motiva compartir-ho. La nostra és una feina intensa, a vegades dura, que fem amb dedicació. Cadascun de nosaltres deixa una petita empremta treballant amb les mans, sense artificis.

Hi dediquem els nostres esforços que finalment es recompensen en forma de Rajolí d’Or, el nostre oli, l’oli de Llardecans.

Selecció: La recollida de l’oliva arbequina es realitza durant els mesos de novembre i desembre. En aquest moment l’olivera ens espera majestuosa, resistint al fred, amb les olives en el seu punt òptim de maduració. És aleshores quan hem de tenir la màxima cura en no fer malbé el fruit.

La recollida de l’oliva es fa de forma totalment artesana. Se sotmet a un procés de porga i neteja i la mòlta s’efectua seguidament a la seva recol·lecció per tal de garantir-ne la seva frescor. Amb la pasta d’oliva obtinguda, se separa de l’oli per un simple procés mecànic.

 

Adreça: Carrer de Flix 2, Llardecans 25176 (Lleida)

Telèfon: 973 130 209

e-mail: info@rajolidor.com

La Ruta de l’aigua del Segrià Sec

Ruta de l’aigua del Segrià Sec

La ruta de l’aigua del Segrià Sec proposa un recorregut per cinc municipis, amb un eix central fonamental en l’empremta que ha deixat l’explotació històrica de l’aigua en el sector agrícola d’aquest territori. El visitant podrà descobrir un paisatge que evoluciona entre dos espais naturals protegits, circulant per valls, tossals i bancals, des de la frondositat del bosc de ribera fins l’ancestral sobrietat dels camps d’olivera i els marges i construccions de pedra seca.

La ruta de l’aigua del Segrià Sec es pot realitzar indiferentment de nord a sud, iniciant-la a Sarroca de Lleida; o bé de sud a nord, iniciant-la a Almatret. Està dividida en 6 trams, coincidint els caps amb els cinc nuclis urbans, a més dels propis inicis i final de la ruta, el suma un total de 46,4 quilòmetres.En principi la ruta està orientada al cicloturisme, tot i això, es pot realitzar en qualsevol mitjà de transport, des de a peu fins a vehicles motoritzats o de tracció animal

Us proposem una experiència de descoberta d’un territori singular, el Segrià Sec. Per fer-ho la millor fórmula que trobareu és fer-ho en bicicleta de muntanya, en un espai que és apte per a tots els públics.

Si voleu gaudir d’una ruta propera i en una zona ben comunicada, amb nombroses sorpreses, rutes ben delimitades i sempre evitant les zones amb circulació, el Segrià Sec us espera.

 

Mapa de la ruta

Descarrega’t el track GPS de la ruta i comença a pedalar pel Segrià Sec.

Informació de la ruta

Distància: 46,4 km.
Perfil d’elevació (iniciant a Utxesa)

Etapes

  • 1-Camí d'Utxesa
  • 2-La Vall Major
  • 3-Sant Roc - Vall dels horts
  • 4-La Vall dels horts
  • 5-Pla de la Sària
  • 6-Cingle de la Pena

Utxesa és un Espai Natural Protegit format a partir de la construcció del Canal de Seròs a principis del segle XX, el qual estava destinat a la producció elèctrica. Amb la inundació de les Valls de Secà i d’Utxesa, a més d’altres de més petites, es va crear una làmina d’aigua amb unes condicions idònies per acollir una important reserva de fauna aviària i aquàtica.Tot i que els dos pantans forment part del PEIN, és el de secà on s’ha generat un millor hàbitat per les aus, esdevenint una reserva de fauna salvatge, el nivell més elevat de protecció ambiental que es troba a Ponent.

La Vall Major és l’antic camí que unia Torrebesses i Sarroca de Lleida, en el qual la gestió de l’aigua ha tingut històricament un paper central. Seguit un mur de pedra seca què s’estén al llarg de tot el camí, el visitant podrà anar descobrint nombroses construccions en diferents estats de conservació, com pou, basses i alguns aljubs, els quals es troben entre els horts i bancals. Un cop passat el pont, el visitant podrà comprovar els efectes de l’arribada del Canal Segarra Garrigues i la parcel·lació i modernització dels espais. Finalment, tot arribant a Sarroca, a l’ombra del Castell, s’hi troba una bassa de remarcables dimensions, la qual s’emprava pel consum humà, i una mica més endavant, els antics safarejos del poble.

L’itinerari és una nova mostra de la natura de les terres de seca, amb una notable mixtura de pineda de pi blanc, matollar i conreus amb domini d’olivera, ametller i festuc. Al llarg del recorregut es travessen nombroses finques i pinedes, així com una granja (avui en desús) i una estació de processament de festucs. Més endavant, es troba la Ermita de Sant Roc, on hi ha un antic pou i, ja a tocar de Torrebesses, una bassa i el pou de la Vila.

La Vall dels Horts són dos itineraris què donen a conèixer unes antigues construccions, testimoni d’uns ancestrals pobladors desconeguts. Totes dues són rutes senyalitzades i circulars, les quals es connectaran a través de la ruta. El circuit pren el nom de la seva ubicació en aquesta Vall, la qual s’estén en paral·lel a l’Eix de l’Ebre. Es creu que l’espai havia estat poblat a l’època prehistòrica. Algunes troballes daten de l’Edat del Bronze, és a dir, una època pre-ibera. Més enllà de l’antiguitat, el valor d’aquest espai és significatiu, ja que permet al visitant conèixer alguns exemples d’enginyeria i construccions prehistòriques, moltes de les quals tenien la funció de conduir, emmagatzemar i gestionar l’aigua, com són alguns pous, basses i conduccions d’aigua.

Aquest tram es caracteritza pel fort canvi de paisatge entre l’altiplà d’Almatret, caracteritzat pels boscos de pins; i la plana de Maials, on dominen els cultius de regadiu. En aquest espai es pot apreciar amb claredat l’efecte de l’arribada dels nous regadius (hi arriba el canal Segrià Sud), els quals han permès incorporar moltes hectàrees de conreus com el préssec o la nectarina. Un element a mencionar és la bassa propera al nucli de Maials, en la qual s’han trobat nombroses restes arqueològiques i que fan pensar en la presència de l’aigua, precisament d’aquesta bassa, com un dels motius darrera els primers assentaments ibers del territori.

Aquest tram de la ruta està dominat per l’ENP dels Tossals d’Almatret. Els Tossals són una zona marcada per la presència de l’Ebre, el qual canvia completament la fisonomia del paisatge i les espècies naturals dominants. Arreu de l’espai hi ha nombroses rutes, les quals ofereixen unes vistes extraordinàries al visitant. Són destacades les fonts i basses artificials a la vora del poble, en especial el recorregut del Pou d’Avall fins el Pou de la Vila, el qual es troba a pocs metres del nucli urbà d’Almatret. Aquesta és una construcció datada al 1792, la qual s’emprava per emmagatzemar aigua de boca pels veïns del poble. A l’entorn del pou s’hi poden veure antics safarejos per rentar la roba, alguns dels quals encara conserven símbols de les famílies que n’eren propietàries.

 

Els Camins d’or líquid

Camins d’or líquid: endinsat a la cultura de l’oli.  

Anualment, el Consell Comarcal del Segrià, en col·laboració amb els ajuntaments del Segrià Sec, les cooperatives i altres productors d’oli, organitzen els Camins d’or líquid; un seguit de trobades festives i culturals amb l’objectiu de promocionar la cultura de l’oli al territori.

Els Camins d’Or Líquid representen l’activitat oleoturística per excel·lència del Segrià Sec, on acostem el patrimoni oleícola del nostre territori a tota aquella gent que hi participa. En les diverses jornades, el visitant coneix tots els pasos que integren el procés d’elaboració d’un oli d’oliva verge extra de primera qualitat com els que produïm al Segrià Sec.

Camins-Torrebesses-2017

Activitat dels camins d’or líquid a Torrebesses

La cura del fruit màgic de l’arbre;

el seu procés d’elaboració;

les qualitat beneficioses per la salut;

aprendre a identificar el sabor, la textura i aroma;

aquesta és la cultura que l’envolta i que ens envolta.

 

Les activitats s’organitzen durant l’època de la collita i la producció del primer oli de la temporada, el qual té unes
característiques gustatives i olfactives molt especials. En aquesta època, amb els molins a ple rendiment, els pobles s’inunden dels agradables olors de l’oliva premsada i arreu es pot degustar l’inconfusible or líquid.

Paisatge-camins-or-líquid

Paisatge comestible elaborat per la xef Montse Freixa a Llardecans

Tot i que els nostres productors cada any aporten novetats a la programació, a la major part dels pobles s’ofereix:

  • Rutes culturals i turístiques pels racons més significatius del poble.
  • Visites guiades a les instal·lacions dels productors.
  • Tastos musicals, xerrades i conferències.

Els camins també coincideixen amb la celebració de la Fira de l’Oli Verd de Maials, la qual sovint n’és l’acte central.

 

En definitiva, si tens ganes de submergir-te dins el setrill de la cultura de l’oli, les edicions dels camins d’or líquid són un oportunitat excel·lent per fer-ho, ja que podràs descobrir els secrets del nostre or líquid, a més a més de gaudir d’una jornada envoltat del nostre patrimoni i la nostra gent.

Si voleu més informació podeu contactar amb el Consell Comarcal del Segrià

lot-camins-or-líquid2017

Lot de productes dels camins d’or liquid 2017

A continuació, podeu consultar el programa de la propera edició dels camins.

Les viles closes de Maials i Llardecans

Retorna a l’època medieval passejant per les nostres viles closes

Maials i Llardecans són les dues viles del Segrià Sec. Tots dos municipis, molt propers l’un respecte l’altre, comparteixen un mateix origen en el temps, quelcom que ha deixat grans semblances en els seus centres històrics, conegudes com les Viles Closes.

Són aquestes l’origen de les dues poblacions, antigament fortificades per muralles avui ja majoritàriament desaparegudes, igual que els seus castells, del qual només se’n conserven algunes restes a Maials. Tot i haver perdut llurs edificacions més significatives, les dues viles closes són plenament mereixedores d’una visita ben aprofundida per impregnar-se de l’ambient medievalitzant que regna en els nombrosos carrerons i raconades dels centres històrics.

La Vila Closa de Llardecans

DCIM100MEDIADJI_0005.JPG

Situada al bell mig del poble, la Vila Closa de Llardecans és formada pels antics carrers entorn el castell, el qual era al límit nord del nucli. Aquest espai encara avui manté un ambient especial de poble històric, amb les seves dues esglésies i les restes del Castell.

Desplegueu el següent menú per observar la galeria fotogràfica de la Vila Closa de Llardecans

  • Veure fotografies
 

La visita s’inicia a la Plaça dels Arbres, centre urbà de la vila i des d’on podeu accedir fàcilment a tots els racons. De la Plaça estant, dirigiu-vos al Carrer de la Mare de Déu de Loreto, on fàcilment divisareu la gran nau de l’Església de la Mare de Déu i l’estàtua de la Verge. Des d’aquí, cap al Carrer de Sant Isidre, un dels racons més bonics del Segrià Sec, estret i amb gairebé totes les façanes ben conservades en pedra, en trànsit cap a la Plaça de l’Església.

Entre la silueta dels edificis no trigareu a divisar el campanar de l’Església de Santa Maria, d’ornamentada façana gòtica i esvelta figura, la qual us dona la benvinguda cap al Carrer Vila Closa. Resseguiu-lo per la suau pujada fins el mirador del Castell, on trobareu una vista panoràmica del terme i els pobles veïns. Fixeu-vos en els cartells per descobrir els diferents racons del terme i conèixer una mica més els espais.

Fent tornada, baixeu fins el Carrer Nou i el Carrer dels Quatre Cantons. Estigueu atents a la baixada, on descobrireu una placa en record d’un missioner local, abans de trobar-vos amb l’antiga església de Cal Tomàs del Potecari, la qual és la més antiga de Catalunya mantinguda al mateix lloc sense variació. Tot seguit, de nou a la Plaça dels Arbres, podeu aturar-vos a agafar forces abans de dirigir-vos cap a Maials.

Desplegueu el següent menú per observar el mapa de la Vila Closa de Llardecans

  • Desplega un mapa

La Vila Closa de Maials

santamaria_vilaclosa_web

Situada al nord-oest del nucli urbà, la Vileta és un exemple extraordinari de l’arquitectura tradicional, un espai on tots els visitants descobreixen vells portals, portes ornades, balcons i tota mena d’edificis testimoni de la prosperitat que baronia va gaudir durant l’època medieval.

Desplegueu el següent menú per observar la galeria fotogràfica de la Vila Closa de Maials

  • Veure fotografies

Arribant de Llardecans, us recomanem iniciar la visita pel Carrer Barceloneta, davant la monumental nova església de Santa Maria, on trobareu fàcil aparcament, ja ben envoltats de l’inconfusible ambient maialenc. Un cop a la Plaça, resseguiu la suau pendent del Carrer Major cap a la Plaça Major, on podeu fer la primera parada per admirar els casals que formen la plaça, un dels quals forma una passera després del destacable mur del Carrer la Palla.

Des de la Plaça, agafeu les escales del Carrer Vilaclosa, les quals us portaran a la placeta del mateix nom. Estigueu atents a la pujada, ja que a ma dreta descobrireu l’accés a l’antiga església de Santa Maria (segle XIII). Per accedir-hi heu de demanar-ho al telèfon de l’Ajuntament (973 130 004), tot i que les principals restes són visibles des del carrer.

Seguint les escales, arribeu al centre històric del municipi, i ràpidament s’hi observen les antigues cases, paviments, portalades. Des de la Plaça Vilaclosa deixeu-vos endur per l’ambient i passejeu pels carrerons abans d’avançar cap al Carrer Costa, on es conserven les darreres arcades de l’antic Castell de Maials, i des d’on es regala una extraordinària vista de la plana i en dies clars, s’hi divisen els pobles de la vall del Segre i fins i tot la Seu Vella i les serres prepirinenques.

De tornada, podeu resseguir el Carrer Costa cap al Carrer la Palla i el Carrer la Vall, on no us abandonaran les tradicionals construccions de pedra, amb les seves fantàstiques façanes, per arribar de nou a la nova església de Santa Maria. Atureu-vos ara a admirar la monumental construcció i magnífica portalada, abans de tornar cap al Carrer Barceloneta i arribar-vos fins els cafès de la Plaça Eliseu de Sales (un notable professor local, fundador de la Unió Recreativa Maialenca), a fer un descans i reposar forces després de la passejada.

Desplegueu el següent menú per observar el mapa de la Vila Closa de Maials

  • Desplega un mapa