L’antiga Farmàcia de Cal Tomàs del Potecari

La farmàcia més antiga de Catalunya

entrada-farmaciaFou a partir de la dècada de 1980 que la farmàcia va començar a despertar l’interès més enllà del seu ús científic i comercial. El fet que es mantingués igual que com va ser dissenyada i fundada a mitjan segle XIX li atorgava un valor afegit. Això s’expressa, per exemple, en l’aparició de la farmàcia a diverses guies turístiques comarcals, a diverses publicacions especialitzades en el sector farmacèutic i en el gran nombre de visitants que s’apropaven a veure-la i a escoltar les explicacions del seu darrer farmacèutic:Tomàs Piñol Visa.

A diferència d’altres farmàcies històriques que han mantingut algun element aïllat (taulells i mobiliari) o bé algunes col·leccions destacables (de pots i elements de ceràmica, de vidre, etc.), a la farmàcia Piñol es conserva un conjunt extraordinàriament complet i homogeni, per la qual cosa podem parlar de la farmàcia més antiga de Catalunya conservada i in situ.

Des de la distribució i la tipologia del mobiliari, passant per les pintures murals que la decoren, els conjunts de Farmacia1ceràmica i vidre que s’hi conserven i els objectes farmacèutics, fins a la magnífica biblioteca farmacològica que es troba in situ, tot està perfectament interrelacionat i contextualitzat, ja que forma part d’un conjunt d’elements que s’han anat configurant de generació en generació i no com a resultat d’un afany col·leccionista dispers.

Probablement el valor patrimonial més important d’aquest conjunt és que es pot contextualitzar i documentar perfectament cadascun dels elements que el formen a partir de la mateixa farmàcia i del seu ús des del segle XIX fins ara. Sens dubte, constitueix una col·lecció de referència que a més es troba al seu lloc original, la qual cosa li dóna encara més importància.

En aquest sentit, podem destacar els elements següents:

  1. Hi trobem la convivència de diverses èpoques i estils diferents de mobiliari que enriqueixen encara més el conjunt. Aquest mobiliari, entès d’una manera aïllada i sense el seu context original, perdria la major part del seu valor patrimonial.
  2. La ceràmica i els pots de farmàcia: pots de la primera meitat del s. XIX, on es pot llegir en llatí la inscripció que dóna referència del nom del producte que s’hi guardava i que la majoria dels pots conserven encara al seu interior.
  3. Cal destacar també la col·lecció d’ampolles, pots i instrumental de vidre etiquetats amb el nom del producte que contenen: tintures, extractes tous i altres substàncies diverses. També podem veure algunes peces aïllades (embuts, matrassos, alguna ampolla, etc.) que semblen datar dels segles XVIII-XIX.
  4. Altres objectes d’ús farmacèutic: el gran morter metàl·lic i un altre de pedra de grans dimensions, jocs de balances d’èpoques diferents, sedassos, caixes, estris de precisió, etc. Aquest seguit de material és una bona referència per entendre l’ofici farmacèutic i, sobretot, la seva evolució des del segle XIX fins a l’actualitat.
  5. Les pintures murals fetes a l’aigua que acompanyen tot el sostre, la porta i les parets de la farmàcia.
  6. La biblioteca que es troba dins la mateixa farmàcia, amb una gran varietat de volums representatius de la bibliografia científica, farmacològica i cultural de les diferents etapes històriques per les quals ha passat l’establiment. A més dels llibres, hi ha una gran quantitat de documentació familiar que fa referència a la farmàcia i a la història de la família.

A més a més, des del febrer del 2007 el conjunt ha estat declarat Bé Cultural d’Interès local.

flascons-aprop

Informació facilitada per:

L’antiga farmàcia Piñol
Carrer Vall, 12
Telèfon: 973 13 02 29