La Ruta de l’aigua del Segrià Sec

Ruta de l’aigua del Segrià Sec

La ruta de l’aigua del Segrià Sec proposa un recorregut per cinc municipis, amb un eix central fonamental en l’empremta que ha deixat l’explotació històrica de l’aigua en el sector agrícola d’aquest territori. El visitant podrà descobrir un paisatge que evoluciona entre dos espais naturals protegits, circulant per valls, tossals i bancals, des de la frondositat del bosc de ribera fins l’ancestral sobrietat dels camps d’olivera i els marges i construccions de pedra seca.

La ruta de l’aigua del Segrià Sec es pot realitzar indiferentment de nord a sud, iniciant-la a Sarroca de Lleida; o bé de sud a nord, iniciant-la a Almatret. Està dividida en 6 trams, coincidint els caps amb els cinc nuclis urbans, a més dels propis inicis i final de la ruta, el suma un total de 46,4 quilòmetres.En principi la ruta està orientada al cicloturisme, tot i això, es pot realitzar en qualsevol mitjà de transport, des de a peu fins a vehicles motoritzats o de tracció animal

Us proposem una experiència de descoberta d’un territori singular, el Segrià Sec. Per fer-ho la millor fórmula que trobareu és fer-ho en bicicleta de muntanya, en un espai que és apte per a tots els públics.

Si voleu gaudir d’una ruta propera i en una zona ben comunicada, amb nombroses sorpreses, rutes ben delimitades i sempre evitant les zones amb circulació, el Segrià Sec us espera.

 

Mapa de la ruta

Descarrega’t el track GPS de la ruta i comença a pedalar pel Segrià Sec.

Informació de la ruta

Distància: 46,4 km.
Perfil d’elevació (iniciant a Utxesa)

Etapes

  • 1-Camí d'Utxesa
  • 2-La Vall Major
  • 3-Sant Roc - Vall dels horts
  • 4-La Vall dels horts
  • 5-Pla de la Sària
  • 6-Cingle de la Pena

Utxesa és un Espai Natural Protegit format a partir de la construcció del Canal de Seròs a principis del segle XX, el qual estava destinat a la producció elèctrica. Amb la inundació de les Valls de Secà i d’Utxesa, a més d’altres de més petites, es va crear una làmina d’aigua amb unes condicions idònies per acollir una important reserva de fauna aviària i aquàtica.Tot i que els dos pantans forment part del PEIN, és el de secà on s’ha generat un millor hàbitat per les aus, esdevenint una reserva de fauna salvatge, el nivell més elevat de protecció ambiental que es troba a Ponent.

La Vall Major és l’antic camí que unia Torrebesses i Sarroca de Lleida, en el qual la gestió de l’aigua ha tingut històricament un paper central. Seguit un mur de pedra seca què s’estén al llarg de tot el camí, el visitant podrà anar descobrint nombroses construccions en diferents estats de conservació, com pou, basses i alguns aljubs, els quals es troben entre els horts i bancals. Un cop passat el pont, el visitant podrà comprovar els efectes de l’arribada del Canal Segarra Garrigues i la parcel·lació i modernització dels espais. Finalment, tot arribant a Sarroca, a l’ombra del Castell, s’hi troba una bassa de remarcables dimensions, la qual s’emprava pel consum humà, i una mica més endavant, els antics safarejos del poble.

L’itinerari és una nova mostra de la natura de les terres de seca, amb una notable mixtura de pineda de pi blanc, matollar i conreus amb domini d’olivera, ametller i festuc. Al llarg del recorregut es travessen nombroses finques i pinedes, així com una granja (avui en desús) i una estació de processament de festucs. Més endavant, es troba la Ermita de Sant Roc, on hi ha un antic pou i, ja a tocar de Torrebesses, una bassa i el pou de la Vila.

La Vall dels Horts són dos itineraris què donen a conèixer unes antigues construccions, testimoni d’uns ancestrals pobladors desconeguts. Totes dues són rutes senyalitzades i circulars, les quals es connectaran a través de la ruta. El circuit pren el nom de la seva ubicació en aquesta Vall, la qual s’estén en paral·lel a l’Eix de l’Ebre. Es creu que l’espai havia estat poblat a l’època prehistòrica. Algunes troballes daten de l’Edat del Bronze, és a dir, una època pre-ibera. Més enllà de l’antiguitat, el valor d’aquest espai és significatiu, ja que permet al visitant conèixer alguns exemples d’enginyeria i construccions prehistòriques, moltes de les quals tenien la funció de conduir, emmagatzemar i gestionar l’aigua, com són alguns pous, basses i conduccions d’aigua.

Aquest tram es caracteritza pel fort canvi de paisatge entre l’altiplà d’Almatret, caracteritzat pels boscos de pins; i la plana de Maials, on dominen els cultius de regadiu. En aquest espai es pot apreciar amb claredat l’efecte de l’arribada dels nous regadius (hi arriba el canal Segrià Sud), els quals han permès incorporar moltes hectàrees de conreus com el préssec o la nectarina. Un element a mencionar és la bassa propera al nucli de Maials, en la qual s’han trobat nombroses restes arqueològiques i que fan pensar en la presència de l’aigua, precisament d’aquesta bassa, com un dels motius darrera els primers assentaments ibers del territori.

Aquest tram de la ruta està dominat per l’ENP dels Tossals d’Almatret. Els Tossals són una zona marcada per la presència de l’Ebre, el qual canvia completament la fisonomia del paisatge i les espècies naturals dominants. Arreu de l’espai hi ha nombroses rutes, les quals ofereixen unes vistes extraordinàries al visitant. Són destacades les fonts i basses artificials a la vora del poble, en especial el recorregut del Pou d’Avall fins el Pou de la Vila, el qual es troba a pocs metres del nucli urbà d’Almatret. Aquesta és una construcció datada al 1792, la qual s’emprava per emmagatzemar aigua de boca pels veïns del poble. A l’entorn del pou s’hi poden veure antics safarejos per rentar la roba, alguns dels quals encara conserven símbols de les famílies que n’eren propietàries.