Espai Natural d’Utxesa

Utxesa, l’espai ideal pels amant de l’ornitologia

Utxesa és un Espai Natural Protegit per la Xarxa Natura situat a l’extrem nord del Segrià Sec, el qual gaudeix d’una notable diversitat florística i faunística i aplega una mostra completa del paisatge característic del paisatge àrid de la plana de Lleida.

L’espai es forma a partir de la construcció del Canal de Seròs (1912), l’objectiu del qual era l’aprofitament hidroelèctric. Amb la finalització de la presa, l’aigua va inundar les valls de Secà i de la Valleta, formant els actuals embassaments d’Utxesa i Secà, a més de les llacunes de Ximo i Burgebut, sistema que constitueix la zona humida més extensa de tota la depressió central i genera un hàbitat especialment adequat per nombroses espècies d’aus i peixos. 

L’Espai Natural d’ Utxesa és un dels enclavaments de la Catalunya interior què presenta més interès ornitològic, tant per la diversitat d’ocells aquàtics migratoris com sedentaris. És també destacable la presència de nombrosos invertebrats aquàtics i la densa vegetació què envolta els marges dels embassaments.

A l’Espai d’ Utxesa s’hi ha construït una notable xarxa d’observatoris, distribuïts estratègicament per poder observar les diverses espècies d’aus que s’hi han establert, com l’agró roig, el martinet blanc, martinet menut, martinet menut; així com algunes de migratòries, com el rascló, la polla d’aigua, la fotja i el cabusset. Entre les rapinyaires, destaca el milà negre i l’arpella, essent aquesta última una de les més significades, atès que és a Utxesa on trobem la major part de la població d’aquesta espècie.

Activitats organitzades a Utxesa

A l’oficina de turisme d’ Utxesa s’hi organitzen múltiples activitats de difusió de l’espai. Entre les més conegudes, destaquen la Volta al Pantà, el Camí Natural, les activitats de pesca, la pedalada popular i les sortides escolars. També és possible contractar visites en grup, pel qual és necessari posar-se en contacte amb l’oficina de Turisme d’Utxesa, a Torres de Segre.

Comunitat de Municipis de Utxesa
Avingunda Pearson, 2 (Utxesa)
25170 Torres de Segre, Lleida
Teléfono: 660 612 615 – 973 79 27 89
Web d’Utxesa: www.utxesa.com
E-mail: utxesa@utxesa.com

 

La Ruta de l’aigua del Segrià Sec

Ruta de l’aigua del Segrià Sec

La ruta de l’aigua del Segrià Sec proposa un recorregut per cinc municipis, amb un eix central fonamental en l’empremta que ha deixat l’explotació històrica de l’aigua en el sector agrícola d’aquest territori. El visitant podrà descobrir un paisatge que evoluciona entre dos espais naturals protegits, circulant per valls, tossals i bancals, des de la frondositat del bosc de ribera fins l’ancestral sobrietat dels camps d’olivera i els marges i construccions de pedra seca.

La ruta de l’aigua del Segrià Sec es pot realitzar indiferentment de nord a sud, iniciant-la a Sarroca de Lleida; o bé de sud a nord, iniciant-la a Almatret. Està dividida en 6 trams, coincidint els caps amb els cinc nuclis urbans, a més dels propis inicis i final de la ruta, el suma un total de 46,4 quilòmetres.En principi la ruta està orientada al cicloturisme, tot i això, es pot realitzar en qualsevol mitjà de transport, des de a peu fins a vehicles motoritzats o de tracció animal

Us proposem una experiència de descoberta d’un territori singular, el Segrià Sec. Per fer-ho la millor fórmula que trobareu és fer-ho en bicicleta de muntanya, en un espai que és apte per a tots els públics.

Si voleu gaudir d’una ruta propera i en una zona ben comunicada, amb nombroses sorpreses, rutes ben delimitades i sempre evitant les zones amb circulació, el Segrià Sec us espera.

 

Mapa de la ruta

Descarrega’t el track GPS de la ruta i comença a pedalar pel Segrià Sec.

Informació de la ruta

Distància: 46,4 km.
Perfil d’elevació (iniciant a Utxesa)

Etapes

  • 1-Camí d'Utxesa
  • 2-La Vall Major
  • 3-Sant Roc - Vall dels horts
  • 4-La Vall dels horts
  • 5-Pla de la Sària
  • 6-Cingle de la Pena

Utxesa és un Espai Natural Protegit format a partir de la construcció del Canal de Seròs a principis del segle XX, el qual estava destinat a la producció elèctrica. Amb la inundació de les Valls de Secà i d’Utxesa, a més d’altres de més petites, es va crear una làmina d’aigua amb unes condicions idònies per acollir una important reserva de fauna aviària i aquàtica.Tot i que els dos pantans forment part del PEIN, és el de secà on s’ha generat un millor hàbitat per les aus, esdevenint una reserva de fauna salvatge, el nivell més elevat de protecció ambiental que es troba a Ponent.

La Vall Major és l’antic camí que unia Torrebesses i Sarroca de Lleida, en el qual la gestió de l’aigua ha tingut històricament un paper central. Seguit un mur de pedra seca què s’estén al llarg de tot el camí, el visitant podrà anar descobrint nombroses construccions en diferents estats de conservació, com pou, basses i alguns aljubs, els quals es troben entre els horts i bancals. Un cop passat el pont, el visitant podrà comprovar els efectes de l’arribada del Canal Segarra Garrigues i la parcel·lació i modernització dels espais. Finalment, tot arribant a Sarroca, a l’ombra del Castell, s’hi troba una bassa de remarcables dimensions, la qual s’emprava pel consum humà, i una mica més endavant, els antics safarejos del poble.

L’itinerari és una nova mostra de la natura de les terres de seca, amb una notable mixtura de pineda de pi blanc, matollar i conreus amb domini d’olivera, ametller i festuc. Al llarg del recorregut es travessen nombroses finques i pinedes, així com una granja (avui en desús) i una estació de processament de festucs. Més endavant, es troba la Ermita de Sant Roc, on hi ha un antic pou i, ja a tocar de Torrebesses, una bassa i el pou de la Vila.

La Vall dels Horts són dos itineraris què donen a conèixer unes antigues construccions, testimoni d’uns ancestrals pobladors desconeguts. Totes dues són rutes senyalitzades i circulars, les quals es connectaran a través de la ruta. El circuit pren el nom de la seva ubicació en aquesta Vall, la qual s’estén en paral·lel a l’Eix de l’Ebre. Es creu que l’espai havia estat poblat a l’època prehistòrica. Algunes troballes daten de l’Edat del Bronze, és a dir, una època pre-ibera. Més enllà de l’antiguitat, el valor d’aquest espai és significatiu, ja que permet al visitant conèixer alguns exemples d’enginyeria i construccions prehistòriques, moltes de les quals tenien la funció de conduir, emmagatzemar i gestionar l’aigua, com són alguns pous, basses i conduccions d’aigua.

Aquest tram es caracteritza pel fort canvi de paisatge entre l’altiplà d’Almatret, caracteritzat pels boscos de pins; i la plana de Maials, on dominen els cultius de regadiu. En aquest espai es pot apreciar amb claredat l’efecte de l’arribada dels nous regadius (hi arriba el canal Segrià Sud), els quals han permès incorporar moltes hectàrees de conreus com el préssec o la nectarina. Un element a mencionar és la bassa propera al nucli de Maials, en la qual s’han trobat nombroses restes arqueològiques i que fan pensar en la presència de l’aigua, precisament d’aquesta bassa, com un dels motius darrera els primers assentaments ibers del territori.

Aquest tram de la ruta està dominat per l’ENP dels Tossals d’Almatret. Els Tossals són una zona marcada per la presència de l’Ebre, el qual canvia completament la fisonomia del paisatge i les espècies naturals dominants. Arreu de l’espai hi ha nombroses rutes, les quals ofereixen unes vistes extraordinàries al visitant. Són destacades les fonts i basses artificials a la vora del poble, en especial el recorregut del Pou d’Avall fins el Pou de la Vila, el qual es troba a pocs metres del nucli urbà d’Almatret. Aquesta és una construcció datada al 1792, la qual s’emprava per emmagatzemar aigua de boca pels veïns del poble. A l’entorn del pou s’hi poden veure antics safarejos per rentar la roba, alguns dels quals encara conserven símbols de les famílies que n’eren propietàries.

 

Els Camins d’or líquid

Camins d’or líquid: endinsat a la cultura de l’oli.  

Anualment, el Consell Comarcal del Segrià, en col·laboració amb els ajuntaments del Segrià Sec, les cooperatives i altres productors d’oli, organitzen els Camins d’or líquid; un seguit de trobades festives i culturals amb l’objectiu de promocionar la cultura de l’oli al territori.

Els Camins d’Or Líquid representen l’activitat oleoturística per excel·lència del Segrià Sec, on acostem el patrimoni oleícola del nostre territori a tota aquella gent que hi participa. En les diverses jornades, el visitant coneix tots els pasos que integren el procés d’elaboració d’un oli d’oliva verge extra de primera qualitat com els que produïm al Segrià Sec.

Camins-Torrebesses-2017

Activitat dels camins d’or líquid a Torrebesses

La cura del fruit màgic de l’arbre;

el seu procés d’elaboració;

les qualitat beneficioses per la salut;

aprendre a identificar el sabor, la textura i aroma;

aquesta és la cultura que l’envolta i que ens envolta.

 

Les activitats s’organitzen durant l’època de la collita i la producció del primer oli de la temporada, el qual té unes
característiques gustatives i olfactives molt especials. En aquesta època, amb els molins a ple rendiment, els pobles s’inunden dels agradables olors de l’oliva premsada i arreu es pot degustar l’inconfusible or líquid.

Paisatge-camins-or-líquid

Paisatge comestible elaborat per la xef Montse Freixa a Llardecans

Tot i que els nostres productors cada any aporten novetats a la programació, a la major part dels pobles s’ofereix:

  • Rutes culturals i turístiques pels racons més significatius del poble.
  • Visites guiades a les instal·lacions dels productors.
  • Tastos musicals, xerrades i conferències.

Els camins també coincideixen amb la celebració de la Fira de l’Oli Verd de Maials, la qual sovint n’és l’acte central.

 

En definitiva, si tens ganes de submergir-te dins el setrill de la cultura de l’oli, les edicions dels camins d’or líquid són un oportunitat excel·lent per fer-ho, ja que podràs descobrir els secrets del nostre or líquid, a més a més de gaudir d’una jornada envoltat del nostre patrimoni i la nostra gent.

Si voleu més informació podeu contactar amb el Consell Comarcal del Segrià

lot-camins-or-líquid2017

Lot de productes dels camins d’or liquid 2017

A continuació, podeu consultar el programa de la propera edició dels camins.

Construccions de Pedra Seca

La Pedra Seca: veritable patrimoni del Segrià Sec

La pedra seca és una tècnica de construcció tradicional i popular caracteritzada per l’encaix de pedres sense ús de cap tipus d’argamassa, més enllà de sorra per omplir els buits que queden en encaixar-les. Les peces es mantenen unides per l’efecte de la pròpia gravetat i l’encaix d’unes i altres formes. La tècnica de la pedra seca és estesa arreu del món i s’ha emprat des de la prehistòria fins els temps actuals, el qual dóna idea de la solidesa que assoleixen aquestes construccions.

Al Segrià Sec, la pedra seca pot trobar-se arreu, testimoni de la generalització d’aquesta tècnica. Són especialment remarcables els usos en les infraestructures hidràuliques, un recurs especialment valuós pels agricultors d’aquest territori; però també la podem trobar arreu dels nuclis dels pobles, masies i tot tipus de construccions rurals.

La millor manera d’introduir-se a la pedra seca és visitar el Centre d’Intepretació de la Pedra Seca (CIPS) de Torrebesses, punt de sortida de rutes guiades i seu de múltiples activitats culturals. El CIPS us ofereix tres paquets turístics per conèixer aquesta tècnica, els quals s’adaptaran a les necessitats de tots els públics.

Tot i això, la pedra seca és un patrimoni del Segrià Sec, i a qualsevol poble podeu gaudir-ne sense necessitat de cap guia.

 

Les viles closes de Maials i Llardecans

Retorna a l’època medieval passejant per les nostres viles closes

Maials i Llardecans són les dues viles del Segrià Sec. Tots dos municipis, molt propers l’un respecte l’altre, comparteixen un mateix origen en el temps, quelcom que ha deixat grans semblances en els seus centres històrics, conegudes com les Viles Closes.

Són aquestes l’origen de les dues poblacions, antigament fortificades per muralles avui ja majoritàriament desaparegudes, igual que els seus castells, del qual només se’n conserven algunes restes a Maials. Tot i haver perdut llurs edificacions més significatives, les dues viles closes són plenament mereixedores d’una visita ben aprofundida per impregnar-se de l’ambient medievalitzant que regna en els nombrosos carrerons i raconades dels centres històrics.

La Vila Closa de Llardecans

DCIM100MEDIADJI_0005.JPG

Situada al bell mig del poble, la Vila Closa de Llardecans és formada pels antics carrers entorn el castell, el qual era al límit nord del nucli. Aquest espai encara avui manté un ambient especial de poble històric, amb les seves dues esglésies i les restes del Castell.

Desplegueu el següent menú per observar la galeria fotogràfica de la Vila Closa de Llardecans

  • Veure fotografies
 

La visita s’inicia a la Plaça dels Arbres, centre urbà de la vila i des d’on podeu accedir fàcilment a tots els racons. De la Plaça estant, dirigiu-vos al Carrer de la Mare de Déu de Loreto, on fàcilment divisareu la gran nau de l’Església de la Mare de Déu i l’estàtua de la Verge. Des d’aquí, cap al Carrer de Sant Isidre, un dels racons més bonics del Segrià Sec, estret i amb gairebé totes les façanes ben conservades en pedra, en trànsit cap a la Plaça de l’Església.

Entre la silueta dels edificis no trigareu a divisar el campanar de l’Església de Santa Maria, d’ornamentada façana gòtica i esvelta figura, la qual us dona la benvinguda cap al Carrer Vila Closa. Resseguiu-lo per la suau pujada fins el mirador del Castell, on trobareu una vista panoràmica del terme i els pobles veïns. Fixeu-vos en els cartells per descobrir els diferents racons del terme i conèixer una mica més els espais.

Fent tornada, baixeu fins el Carrer Nou i el Carrer dels Quatre Cantons. Estigueu atents a la baixada, on descobrireu una placa en record d’un missioner local, abans de trobar-vos amb l’antiga església de Cal Tomàs del Potecari, la qual és la més antiga de Catalunya mantinguda al mateix lloc sense variació. Tot seguit, de nou a la Plaça dels Arbres, podeu aturar-vos a agafar forces abans de dirigir-vos cap a Maials.

Desplegueu el següent menú per observar el mapa de la Vila Closa de Llardecans

  • Desplega un mapa

La Vila Closa de Maials

santamaria_vilaclosa_web

Situada al nord-oest del nucli urbà, la Vileta és un exemple extraordinari de l’arquitectura tradicional, un espai on tots els visitants descobreixen vells portals, portes ornades, balcons i tota mena d’edificis testimoni de la prosperitat que baronia va gaudir durant l’època medieval.

Desplegueu el següent menú per observar la galeria fotogràfica de la Vila Closa de Maials

  • Veure fotografies

Arribant de Llardecans, us recomanem iniciar la visita pel Carrer Barceloneta, davant la monumental nova església de Santa Maria, on trobareu fàcil aparcament, ja ben envoltats de l’inconfusible ambient maialenc. Un cop a la Plaça, resseguiu la suau pendent del Carrer Major cap a la Plaça Major, on podeu fer la primera parada per admirar els casals que formen la plaça, un dels quals forma una passera després del destacable mur del Carrer la Palla.

Des de la Plaça, agafeu les escales del Carrer Vilaclosa, les quals us portaran a la placeta del mateix nom. Estigueu atents a la pujada, ja que a ma dreta descobrireu l’accés a l’antiga església de Santa Maria (segle XIII). Per accedir-hi heu de demanar-ho al telèfon de l’Ajuntament (973 130 004), tot i que les principals restes són visibles des del carrer.

Seguint les escales, arribeu al centre històric del municipi, i ràpidament s’hi observen les antigues cases, paviments, portalades. Des de la Plaça Vilaclosa deixeu-vos endur per l’ambient i passejeu pels carrerons abans d’avançar cap al Carrer Costa, on es conserven les darreres arcades de l’antic Castell de Maials, i des d’on es regala una extraordinària vista de la plana i en dies clars, s’hi divisen els pobles de la vall del Segre i fins i tot la Seu Vella i les serres prepirinenques.

De tornada, podeu resseguir el Carrer Costa cap al Carrer la Palla i el Carrer la Vall, on no us abandonaran les tradicionals construccions de pedra, amb les seves fantàstiques façanes, per arribar de nou a la nova església de Santa Maria. Atureu-vos ara a admirar la monumental construcció i magnífica portalada, abans de tornar cap al Carrer Barceloneta i arribar-vos fins els cafès de la Plaça Eliseu de Sales (un notable professor local, fundador de la Unió Recreativa Maialenca), a fer un descans i reposar forces després de la passejada.

Desplegueu el següent menú per observar el mapa de la Vila Closa de Maials

  • Desplega un mapa

La Vall Major

Endinsat a la Vall Major i descobreix l’encant del nostre territori

La Vall Major és un recorregut entre Sarroca de Lleida i Torrebesses, el qual us ofereix una rica mostra del paisatge rural del Segrià Sec, en el qual podreu descobrir un bon nombre de construccions de pedra seca com aljubs, masos de volta, cabanes, pous i basses.

Podeu iniciar la ruta indistintament des de Sarroca o bé Torrebesses. Si comenceu a Sarroca, el punt de sortida és a la Plaça de l’Església, des d’on es pot aprofitar per tenir una bona vista del terreny des del Castell. Si comenceu a Torrebesses, recomanem començar pel Centre d’Interpretació de la Pedra Seca. La ruta no té pèrdua, ja que en tot moment segueix l’antic mur de pedra què marcava el camí que antigament unia els dos pobles.

El recorregut és molt pla i els camins estan perfectament adaptats per circular-hi amb bicicleta de muntanya, a peu o en vehicle tot terreny. És una ruta planera (podeu veure el perfil d’elevació), amb una pendent mitjana entorn l’1%, de manera que és totalment accessible a tots els públics.

Les construccions de pedra seca són un dels elements més interessants del recorregut. Aquestes es troben arreu de la Vall Major, i se’n conten més de 40 en diferents estats de conservació. És especialment notable el propi mur que marca el camí, però també els nombrosos pous, masos i alguns aljubs.

 

 

Fer esport als Tossals d’Almatret

 

Visita els Tossals d’Almatret i dona la benvinguda al riu Ebre

cropped-IMG_1937.jpg

Els Tossals d’Almatret s’emplacen sobre les amples aigües de l’Ebre, al límit sud de l’Aiguabarreig i la confluència dels rius Segre, Cinca i Ebre. Es tracta d’un espai natural protegit l’any 1992 per la Generalitat de Catalunya, ja que els seus pronunciats contraforts estan poblats de pinedes de pi blanc amb màquines i brolles continentals, molt escasses a la depressió de l’Ebre.

Aquests paratges tenen un marcat contrast de colors entre els verds i marrons dels costers abruptes i els blaus dels meandres del riu Ebre.

Rutes BTT i a PEU

Els Tossals compten amb una àmplia xarxa de camins i senders on es pot practicar el senderisme i el ciclisme en la modalitat de muntanya (BTT). Hi ha senyalitzades diverses rutes:

rutes tossals

Els Tossals en 3D!

Empreu el ratolí per desplaçar-vos pel mapa, fent clic a qualsevoll lloc i movent el cursor. Girant la roda podeu reduir i ampliar la vista; i també podeu fer clic a diferents llocs per obtenir informació sobre rutes i punts d’interès. 

Veure-ho en pantalla sencera

Itinerari 1: Almatret al Cingle de la Pena i la Mina de l’Espanyola

Interessant recorregut senyalitzat i circular que parteix del poble i transcorre per diversos indrets d’interès cultural com ara el Pou de la Vila, la Vall dels Horts i, ja dins l’espai protegit dels Tossals d’Almatret, el mirador situat al cingle de la Pena, la mina del Duró i la de l’Espanyola.

Fins al mirador del cingle de la Pena s’hi pot arribar en un turisme seguint el camí que parteix de la carretera LV7046 a 300 metres de la rotonda d’entrada al municipi. En alguns trams l’itinerari segueix antics senders o corriols que s’endinsen pels boscos de la zona.

Itinerari 2: D’Almatret al Tossal Gros, el Malacate i la Mina del Tormo

Aquest itinerari comparteix amb l’anterior que comença a Almatret, és circular i també s’endinsa dins l’espai natural dels Tossals d’Almatret. Per contra, es força més llarg i té un desnivell molt superior.

Fins al peu del Tossal Gros s’hi pot arribar en vehicle tot terreny i fins a l’argue de la mina del Manuel, passant per la mina del Tormo, també.

Itinerari 3: Del mirador David Duaigües a la Fàbrica passant per la mina del Ricard

Bonic recorregut circular que parteix del camí de l’Embarcador, just a la cruïlla del camí del mirador David Duaigües, a 3,8 km d’Almatret. Aquest mirador fou inaugurat l’any 2010 en reconeixement al bomber i almatretenc David Duaigües, qui morí en l’incendi d’Horta de Sant Joan de juliol de l’any 2009. Des d’aquest punt parteix un sender que en direcció sud-est descendeix fins les antigues instal·lacions de la mina del Ricard i l’antiga i imponent fàbrica de ciment, situada prop del riu Ebre.

Camí de l’Ebre (GR99)

Dues etapes d’aquest recorregut de més de 1.200 km que ressegueix el riu Ebre travessen de nord a sud Almatret. L’etapa 36 i la 37.