La Guerra Civil a Almatret

Us presentem els vestigis de la guerra civil espanyola al municipi d’Almatret

IMG_1937

Vista des del Cingle de la Pena

Des de l’Ajuntament d’Almatret i la Comunitat de municipis del Segrià Sec hem iniciat un projecte amb l’objectiu de recuperar els vestigis de la guerra civil presents en aquest municipi. Cal tenir present que la situació geogràfica d’Almatret, essent aquest el municipi situat més al sud-oest de la comarca del Segrià, i l’únic de la província de Lleida on el riu Ebre travessa pel seu terme municipal. Aquest fet va comportar la implicació d’Almatret en el periple de la batalla de l’Ebre, una de les batalles més importants de la guerra civil espanyola, ja que va suposar la mobilització de milers de soldats dels dos bàndols, entre ells la coneguda lleva del biberó, i on molts d’ells i perderen la vida. Així doncs, cal tenir en compte que Almatret és l’únic municipi de la província de Lleida que tingué un protagonisme actiu en la batalla de l’Ebre i aquest és un fet que cal reivindicar des del nostre territori. A més a més, també és l’únic municipi que tingué una implicació activa en els fronts de l’Ebre i del Segre, un fet inèdit que ha passat desapercebut fins ara.

DSCN0481

Búnquer

Per tant, aquest projecte pretén ser un homenatge a la memòria històrica dels fets ocorreguts al municipi durant la guerra civil, a través de reconstruir la història dels esdeveniments amb l’objectiu de poder esbrinar els motius de l’existència de tots els elements arquitectònics i patrimonials presents a la vila d’Almatret relacionats amb la guerra civil espanyola.

 

 

El projecte de recuperació dels vestigis de la guerra civil d’Almatret està compost per dos fases:

IMG_20170306_105757

Niu de metralladora

Una primera fase de recerca i investigació per tal de poder reconstruir la història, i els fets succeïts a Almatret, durant el període 1936-1939, amb l’objectiu de poder recopilar la màxima informació possible. Per tal de dur a terme aquesta acció hem comptat amb els serveis del periodista, especialitzat en memòria històrica, Andreu Caralt, autor del projecte que us presentem en aquesta pàgina i que us podreu descarregar per tal de poder conèixer els fets ocorreguts a Almatret durant aquest capítol cruent de la història contemporània del nostre país.

Brigades internacionals_mas Almatret

Brigadistes internacionals

 

Un cop reconstruïda la història l’objectiu és procedir a l’adequació d’un epai de memòria i l’elaboració d’una ruta temàtica de la història d’Almatret, i el seu paper en la batalla de l’Ebre i la posterior retirada de l’exercit republicà, a través de recórrer les diferents ubicacions on se situen les infraestructures bèl·liques i punts d’observació que permetran al visitant aprendre in situ la història de la batalla de l’Ebre i el paper que hi jugà el municipi d’Almatret. A dia d’avui, s’està treballant perquè aquests espais formin part de la xarxa d’espais per la memòria del memorial democràtic de la Generalitat de Catalunya.

A continuació, us presentem aquest treball realitzat per l’Andreu Caralt, amb la col·laboració de Marcel Vidal, AODL de la Comunitat de municipis del Segrià Sec. També voldríem agrair a tots els veïns d’Almatret que s’han prestat a col·laborar en la realització d’aquest treball, ja sigui amb el seu testimoni personal o aportant documents de l’època. A tots ells moltes gràcies per contribuir a la preservació de la història d’Almatret i a la memòria democràtica del nostre país.

A continuació, us podeu descarregar el treballLa Guerra Civil a Almatret, cruïlla entre els fronts de l’Ebre i el Segre (1936-1939)“.

 

 

 

 

 

La Ruta Urbana d’Almatret

 La ruta urbana d’Almatret: Descobreix el seu patrimoni i coneix la seva gent!

El 29 d’abril de 2017, el municipi d’Almatret va inaugurar  una ruta turística centrada en la descoberta del seu casc urbà. Aquesta ruta compta amb un total de 13 punts d’interès turístic que el visitant podrà descobrir mentre passeja pel municipi més alt del Segrià. Els punts d’interès estan senyalitzats amb uns panells que incorporen la tecnologia QR per tal que els visitants puguin accedir a una explicació detallada de cadascun dels elements visitables. Aquests 13 punts agrupen elements de tipologia diversa com:

  • Elements museístics: La Galeria d’escultura i heràldica Jordi Fornos i el Museu etnològic de Pepe Guillermo.
  • Elements d’índole religiosa: L’església de Santi Miquel i l’Ermita de Sant Joan
  • Elements artístics: La creu de terme, la mola en homenatge a la cultura de l’oli, i la Font en commemoració a l’arribada de l’aigua al municipi.
  • Elements arquitectònics: Podreu visitar i conèixer el Safareig i el celler de Casa Jacinto, el centre republicà, l’antiga Presó d’Almatret, Casa la Torre i la Casa Issac de Vilà.

Aquesta ruta permet al visitant conèixer el patrimoni, la història i la manera de ser i existir dels almatretans i almatretanes, a més a més, de posar en valor tot el patrimoni existent al municipi. Esperem que el visitant pugui gaudir d’una experiència des descoberta del municipi de forma autònoma i que pugui conèixer i experimentar la vida i l’aire que es respira a Almatret

Us recomanem concertar un cita prèvia  per tal de visitar els dos espais museístics que formen part de la ruta urbana d’Almatret. D’aquesta manera podreu gaudir del guiatge de Pepe i Jordi que us transmetran tota la dedicació que els ha permes elaborar les seves magnífiques col·leccions Ho podeu fer trucant a l’ajuntament: 973 138 013 

Clicant al següent enllaç podreu accedir al: Plànol de la ruta urbana d’Almatret

En el següent enllaç podreu descarregar-vos un tríptic informatiu de la Ruta Urbana d’Almatret: Tríptic

  • Galeria Fotogràfica
 

 

 

 

 

El Molí del Bep de Canut

El Molí del Bep de Canut va ser construït a mitjans del segle XIX, essent un dels cinc molins que existien a Torrebesses en aquella època. Aquest aprofitava els dos principals corrents d’aigua que confluïen a l’era, acumulant-la a una gran bassa per després emprar-la durant la producció d’oli d’oliva. Originalment comptava amb una premsa de tracció animal, destinada a trencar les olives, i dues grans premses de seixantè (12 metres), emprades per obtenir l’oli.
A la premsa que s’ha conservat encara s’hi poden veure els comptes i les inscripcions que hi feien les persones que hi van treballar. S’hi va treballar de forma ininterrompuda fins a finals de la dècada del 1930, quan una de les premses principals es va cremar i el Molí fou abandonat.
Després de molts anys, els hereus dels moliners i l’Ajuntament de Torrebesses van acordar cedir-lo al poble i rehabilitar-lo, a fi de poder donar a conèixer l’enginy i habilitat dels seus constructors, així com els mètodes de treball tradicionals que encara romanen a la memòria dels nostres avis.

  • Recull fotogràfic
  • Fulletó informatiu
  • Situació

Vista general del molí

Picture 1 of 14