El passat dijous 11 de juliol es va celebrar a l’Ajuntament de Llardecans la jornada del PATT “Oleïcultura i despoblament als territoris rurals“, davant un nombrós públic. La jornada es va dividir en tres ponències:

• El paper de les dones en l’emprenedoria i l’ocupació al món rural.
• Iniciatives socials entorn l’oli d’oliva i tercer sector al món rural.
• El valor de les DOP en la creació d’ocupació rural.
• Al finalitzar, es va obrir un torn de paraula i debat.

1. El paper de les dones en l’emprenedoria i ocupació al món rural

El paper de les dones en l’emprenedora i ocupació al món rural

La sessió va començar amb la intervenció de la Mª Carme Freixa, presidenta de l’Associació de Micropobles de Catalunya, qui va fer una breu presentació sobre la mateixa associació per continuar parlant-nos sobre la problemàtica relacionada amb el disseny de les polítiques, sovint des d’un punt de vista excessivament centralitzat i urbà, que no té prou en compte les necessitats dels pobles més petits. Com resposta es va apuntar la necessitat de defensar l’estatut dels micropobles.

La Mª Carme també va fer referència a les dificultats que les dones troben per iniciar projectes, però també per implicar-se en el procés polític i la necessitat de reflectir que les dones són la meitat de la població, però no la meitat de l’ocupació. Per solucionar aquest problema, caldria facilitar els tràmits d’incorporació i de legalització de les activitats, combinant-se amb incentius i polítiques adequades a la realitat dels territoris. 

A continuació va parlar la Dolors Català, de l’Associació de Dones Rurals de Catalunya, qui va explicar-nos que el món agrari torna a ser atractiu per la incorporació de dones. En aquest sentit, l’Associació promou diversos projectes, com intercanvis d’experiències i coneixements, moltes d’elles replicables a altres territoris; donar a conèixer les explotacions agràries de les dones a Catalunya; facilitar la venda directa…

També va posar en valor la realitat de la dona rural: no solament es dedica a les feines agroartesanals, com per exemple fer melmelades, sinó que cada vegada més té una activitat purament agrària, com la pagesia o la ramaderia, i la necessitat d’adaptar-nos a aquesta nova realitat per entendre que el món rural és una benedicció per a la gent que hi treballa, trencant amb la visió negativa i tòpica d’aquest espai.

Tancava la ponència l’Anna Maria Capdevila, de la Cooperativa Tres Cadires, qui va fer una reflexió sobre el propi concepte de ruralitat. Ens va recordar la necessitat de compensar l’esforç que es fa a les zones rurals cap a la ciutat, però també que l’àmbit rural faci l’esforç de definir el seu camí. Un altre aspecte a destacar del seu discurs va ser la problemàtica relacionada amb l’ocultació legal de l’activitat econòmica femenina. Per exemple, en els casos que la dona s’encarreguès de la comptabilitat de l’empresa familiar o similars.

En la vessant de l’ocupació i emprenedoria, va presentar un model d’emprenedor basat en un tòpic de gènere, subratllant les diferències que el propi gènere suposa davant aquest procés. Va parlar sobre la major importància de la xarxa de suport i acompanyament, tant a nivell personal com professional, en el cas de les dones; i de la necessitat de dignificar el treball rural.

2. Iniciatives socials entorn l’oli d’oliva i tercer sector al món rural

En Pau Moragas va parlar sobre els valors de l’oleïcultura

En Pau Moragas, de la Cooperativa l’Olivera, va començar recordant que els agricultors no solament tenen un paper de producció d’aliments, sinó que també tenen un impacte innegable sobre el territori, lligant-ho amb el recent episodi de l’incendi de la Ribera d’Ebre, les Garrigues i el Segrià. Va parlar de l’agricultura com “l’art de cultivar la terra“, enllaçant-ho amb la tasca de l’Olivera, una entitat que vol treballar el valor afegit de la producció d’oli verge extra que no solament vol ser sostenible, sinó que també aposta per la màxima qualitat en el producte.

Es va presentar la compatibilitat entre els dos models de fer sostenible l’agricultura. Tant vàlid és l’aposta pel producte commodity o pel de valor afegit, perquè els dos han d’equilibrar-se en una economia de territori i es retroalimenten. Va apuntar la comunicació com una de les principals dificultats, però partint de l’avantatge que els territoris garriguencs, del Segrià Sec i de l’Urgell el relat ja el tenen fet d’abans.

3. El paper de les DOP en la creació d’ocupació al món rural

L’Enric Dalmau en la seva exposició sobre la DO de les Garrigues

La darrera ponència fou a càrrec de l’Enric Dalmau, president de la DOP d’oli de les Garrigues, qui ens va parlar sobre els problemes en l’economia com la causa de la despoblació a les zones rurals. Una economia dinàmica no genera despoblament. En aquest sentit, és necessari de disposar d’infraestructures i serveis que desincentivin la fugida d’empreses, però també cal combatre un disseny de les polítiques excessivament centralitzat i urbà que maltracta els municipis petits.

La DOP de les Garrigues va ser la primera de l’estat, la qual va sorgir fruit del neguit d’uns agricultors per defensar-se. Avui en dia són uns 3.000 socis i 22 cooperatives, amb una producció anual d’entorn 4,5 milions de kilos. Tot i que és una producció comparativament petita, el gran repte és poder vendre tota la producció. En aquest sentit, Itàlia sempre apareix com la gran comparació, però allà hi ha una major cultura gastronòmica i de l’oli i també tenen més experiència en comunicació.

A la vessant local, cal lluitar contra la consideració que cada poble fa el millor oli del món. El camí per vendre és la qualitat, on la DOP fa una tasca fonamental mitjançant la certificació, una garantia de compliment amb els requisits d’un mercat cada vegada més exigent i que no accepta enganys.

Finalment, va comentar que els objectius han d’anar cap a una professionalització del pagès, un major aprofitament del Segarra – Garrigues, per tal d’estabilitzar les collites i poder configurar l’agricultura com l’eina per tirar endavant aquest territori.