La Ruta de l’Aigua del Segrià Sec

La ruta de l’aigua del Segrià Sec és un projecte integral de desenvolupament territorial promogut per la Comunitat de Municipis, el qual proposa un recorregut lúdic i cultural arreu d’aquests pobles.

Els objectius del projecte són difondre la riquesa d’un territori relativament desconegut, però d’un gran potencial. Alhora, a partir del turisme, el Segrià Sec vol afavorir les empreses turístiques existents i incentivar la creació de noves activitats, les quals contribueixin a generar ocupació i diversificar l’economia; sense oblidar el suport a les industries tradicionals, basades en l’agricultura de l’oli, i la producció artesanal.

Ruta temàtica: Paisatge, aigua i empremta.

L’agricultura de secà ha estat sempre condicionada per una necessitat molt marcada de gestionar amb eficiència els escassos recursos hídrics, quelcom que ha deixat una notable petjada al territori en forma de tota mena de construccions per aprofitar-la el millor possible.

L’activitat que es proposa consisteix en una ruta que recull diferents aspectes significatius del patrimoni del Segrià Sec. Sota un eix temàtic central, l’aigua i el seu impacte sobre els espais naturals i socials del territori, es presenta al visitant un recorregut interpretatiu que lliga dos espais naturals protegits a través d’un territori agrícola i de secà.

Juntament amb la interpretació de l’aigua i la gestió hídrica, la ruta del Segrià Sec permetrà als visitants conèixer altres temes fonamentals de la nostra història, com per exemple:

  • L’agricultura de secà, i especialment la producció oleícola.
  • Les construccions de pedra seca.
  • Les empremtes dels històrics pobladors d’aquest territori.
  • L’evolució i el canvi del paisatge.

L’aigua és el recurs més important per l’activitat agrícola, i especialment en aquelles zones on, per la seva escassetat, aquesta esdevenia vital també pel manteniment de la població.

Aquesta importància és perfectament visible arreu del Segrià Sec, condicionant el paisatge i la producció agrícola, i a partir d’aquests també generant nombroses construccions i tècniques específiques de gestió.

Aigua i paisatge

El paisatge del Segrià Sec manté una profunda relació amb la disponibilitat d’aigua. Iniciant la ruta a l’extrem nord, a Utxesa, trobem la frondositat d’aquest ENP, amb una vegetació característica de bosc de ribera, envoltada per conreus de regadiu. En paral·lel a l’avenç per la ruta, el paisatge canvia cap a terres de tradicional conreu d’olivera, d’ametller i festuc, amb presència de boscos de pi blanc i matollar. Amb els turons d’Almatret, de nou el paisatge evidencia la proximitat de l’Ebre, amb un notable increment del pinar i boscos espessos de diverses espècies.

Aigua, agricultura i oleïcultura

Lògicament, l’activitat que tradicionalment més condicionada queda per la presència i abundància de l’aigua és l’agricultura.

El Segrià Sec tradicionalment havia estat exclusivament concentrat en l’olivera i l’ametller, produint-se alguns olis de reconeguda qualitat, producte que ha esdevingut el nucli de l’economia i l’ocupació en aquest territori; de manera que aquests arbres han esdevingut gairebé un símbol i marca d’identitat dels pobles.

Amb l’arribada dels nous regadius, especialment el Segrià Sud i el Segarra  Garrigues, la transformació ha estat substantiva. Especialment apreciable a Llardecans, Maials i Sarroca, l’aparició de conreus de regadiu han modernitzat l’agricultura, formant un espai de contrastos prou destacable i esdevenint una mostra excepcional de l’aplicació de les tècniques modernes.

Aigua, gestió hidràulica i construccions tradicionals

Davant l’escassetat, les comunitats que històricament han habitat el Segrià Sec han trobat nombroses i notables solucions per gestionar la importància de l’aigua, tant pel consum humà com per l’agricultura.

En aquest sentit, les construccions orientades a la gestió hidràulica resulten abundants a tot el Segrià Sec. Destaquen els nombrosos aljubs i cadolles, alguns dels quals en perfecte estat de conservació, així com els pous, basses i canalitzacions. També es poden trobar força cabanes de volta i molins, els quals, tot i que alguns ja no són operatius són llocs extraordinaris per descobrir les antigues tècniques hidràuliques.

Per afrontar la necessitat de tirar endavant importants projectes de gestió hidràulica, els pobladors del Segrià Sec van optar per recórrer a les tècniques d’enginyeria tradicionals que tenien a l’abast, les quals es basaven en l’ús de la pedra seca.

Aquest ús generalitzat d’una tècnica més o menys estandarditzada ha generat un conjunt arquitectònic amb una mateixa finalitat i homogeni al llarg del territori.